Ecologia del foc i regeneració en garrigues i pinedes mediterràniesInstitut d'Estudis Catalans, 1994 - 292 páginas |
Contenido
Introducció | 63 |
Rebrotada i desenvolupament després del foc dels quatre | 79 |
Evolució de la fitomassa i daltres paràmetres associats | 97 |
Discussió de la part II | 112 |
Conclusions de la part II | 132 |
Introducció | 137 |
23 | 150 |
51 | 157 |
58 | 201 |
Dinàmica estival del contingut hídric vegetal en una garriga | 214 |
68 | 219 |
Anàlisi comparativa de diversos índexs estructurals relatius | 222 |
73 | 227 |
Discussió de la part IV | 230 |
nivells de risc | 243 |
Efectes de successives tallades recurrents | 250 |
Restabliment del pi blanc en diverses condicions ecològiques | 163 |
54 | 177 |
Discussió de la part III | 179 |
Conclusions de la part III | 187 |
Objectius | 196 |
79 | 251 |
Efecte duna tallada selectiva de tiges | 258 |
Bibliografia | 275 |
97 | 279 |
Términos y frases comunes
abandonades abans alçària alta angustifolia aquestes arbustiu arbusts àrea baix basal branques cadascun capçada capítol casos cinc cinquanta classes combustible condicions contingut hídric creixement creixement vertical d'acord d'aigua d'altres d'aquesta d'aquestes densitat desenvolupament diàmetre diferències diferents distribució diverses dominants dues durant espècies estàndard FIGURA fire fitomassa foren formació fulles Garraf garriga garrigues generalment germinació gnidium halepensis incendis individus inferior l'alçària l'any l'àrea l'incendi lentiscus lloc materials menor ment menys mesos mitjana mort morts multiflora nombre obtinguts officinalis partir període peus pi blanc pineda pinetons pins pins cremats pinyes plàntules poden presenten primers proporció quatre Quercus coccifera ramificacions rebrotada rebrots recobriment regeneració natural relació respecte restants resultats retusum risc s'ha s'han salvifolius scorpius següents sobretot sòl superfície superior suprimits tallada tallades tallats taula tenir tiges tipus total Trabaud troba troben unedo valors varen variables vegetació vegetal vius zona zones